2. SALS MINERALS
Les substàncies minerals es poden trobar en els sers vius de tres formes:
1. Precipitades: constituïxen estructures sòlides, insolubles, amb funció esquelètica.
2. Dissoltes: els vidres en dissolució es dissocien en anions i cations. Estos ions mantenen el grau de salinitat constant dins de l'organisme i ajuden a mantindre el seu pH.
3. Associades a molècules orgàniques: un exemple són les fosfoproteínas o els fosfolípids.
http://www.hiru.com/biologia/los-bioelementos-el-agua-y-las-sales-minerales
lunes, 30 de diciembre de 2013
Biomolècules Inorgàniques: Aigua
BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES
Son les més simples i també les més importants. Es formen tant dins com fora dels èssers vius, no estan formades per cadenes de carboni i hidrogen
Son les més simples i també les més importants. Es formen tant dins com fora dels èssers vius, no estan formades per cadenes de carboni i hidrogen
Poden ser:
1. AIGUA
l'Aigua és la substància química més abundant.
La molècula d'aigua és bipolar, te una zona amb càrrega positiva en la regió dels hidrògens, i altra amb càrrega negativa en la regió de l'oxigen.
Aixó facilita la unió entre molècules, formant ponts d'hidrogen, que unixen la part positiva d'una molècula amb la negativa d'una altra.
1. Acció dissolvent: Se li considera el dissolvent universal. Les molècules d'aigua es disposen al voltant dels ions positius amb la part negativa de la seua molècula cap a ells i, en el cas dels ions negatius, enfrontant la seua part positiva, aconseguint així atraure'ls. Es forma així una capa al seu voltant , que els independitza. La capacitat dissolvent és la responsable de dos funcions:
- Fa de l'aigua el mig ideal perquè es desenrotllen les reaccions del metabolisme en l'interior cel·lular.
- Es constituïx com un eficaç mitjà de transport de substàncies, aportació de nutrients i eliminació de rebutjos.
2. Elevada força de cohesió entre les seues molècules: Els ponts d'hidrogen mantenen les molècules d'aigua fortament unides, formant una estructura compacta.También explica la funció mecànica amortidora.
3. Elevada força d'adhesió: Es deu a l'establiment de ponts d'hidrogen entre les molècules d'aigua i altres molècules polars.
4. Gran calor específica: El calor específic es definix com la quantitat de calor necessària per a elevar 1ºC la temperatura d'1 gr. d'aigua. Açò fa que l'aigua emmagatzeme o allibere una gran quantitat de calor al calfar-se o al refredar-se; la qual cosa permet que l'aigua actue com a amortidor tèrmic, evitant brusques alteracions de la temperatura
5. Elevat calor de vaporación: El calor de vaporització és el que es necessita subministrar a l'aigua perquè canvie de l'estat líquid al gasós (evaporización) . Per a això és necessari trencar els ponts d'hidrogen, per la qual cosa es necessita subministrar l'alor suficient per a això.
6. Elevada tensió superficial: Les molècules de la superfície de l'aigua experimenten forces d'atracció cap a l'interior del líquid.
7. Densitat: L'aigua en estat líquid és mes densa que en estat sòlid Açò permet la vida aquàtica en climes freds.
-Funcions de l'aigua:
1. Funció de dissolvent universal: relacionada amb la seua estructura dipolar.
2. Funció estructural.
3. Funció transportadora: en relació també amb la seua estructura dipolar i la seua elevada força d'adhesió.
4. Funció termoreguladora: condicionada pel seu gran calor específica i calor de vaporització.
5. Funció amortidora: relacionada amb l'elevada força de cohesió entre les seues molècules.
6. Funció reactiva: la qual cosa està relacionat amb la seua estructura dipolar
Biomolècules: definició, tipus.
BIOMOLÈCULES
Són un conjunt d'àtoms enllaçats.
Són les molècules que formen part dels sers vius.
Estan constituïdes principalment per carboni, hidrogen, nitrogen i oxigen, i en menor grau fòsfor i sulfur. Solen incorporar-se altres elements, però en menor freqüència. Les biomoléculas compten amb estos elements en les seues estructures ja que els permeten l'equilibri perfecte per a la formació d'enllaços covalents entre ells mateixos, també permet la formació d'esquelets tridimensionals, la formació d'enllaços múltiples i la creació de variats elements.
Poden ser:
1. Inorgàniques - Aigua
- Sals minerals
2. Orgàniques - Glùcids
- Lípids
- Proteïnes
- Àcids nucleics
www.ojocientifico.com/2010/09/08/que-son-las-biomoleculas
http://www.bioygeo.info/pdf/Bioquimica.pdf
Són un conjunt d'àtoms enllaçats.
Són les molècules que formen part dels sers vius.
Estan constituïdes principalment per carboni, hidrogen, nitrogen i oxigen, i en menor grau fòsfor i sulfur. Solen incorporar-se altres elements, però en menor freqüència. Les biomoléculas compten amb estos elements en les seues estructures ja que els permeten l'equilibri perfecte per a la formació d'enllaços covalents entre ells mateixos, també permet la formació d'esquelets tridimensionals, la formació d'enllaços múltiples i la creació de variats elements.
Poden ser:
1. Inorgàniques - Aigua
- Sals minerals
2. Orgàniques - Glùcids
- Lípids
- Proteïnes
- Àcids nucleics
www.ojocientifico.com/2010/09/08/que-son-las-biomoleculas
http://www.bioygeo.info/pdf/Bioquimica.pdf
Bioelements Primaris
BIOELEMENTS PRIMARIS
-Carboni i nitrogen: Tenen estabilitat de les cèl·lules i una estructura estable en les molècules.
-Oxigen i hidrogen: Gràcies a estos les molècules poden reaccionar.
-Sofre i fósfor: Són els més greans i reactius. Els seus enllaços es trenquen més fàcilment. Estàn en molècules intercambiadores d'energia.
-Carboni i nitrogen: Tenen estabilitat de les cèl·lules i una estructura estable en les molècules.
-Oxigen i hidrogen: Gràcies a estos les molècules poden reaccionar.
-Sofre i fósfor: Són els més greans i reactius. Els seus enllaços es trenquen més fàcilment. Estàn en molècules intercambiadores d'energia.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)