lunes, 30 de diciembre de 2013

Biomolècules Inorgàniques: Sals Minerals

2. SALS MINERALS

Les substàncies minerals es poden trobar en els sers vius de tres formes: 

1. Precipitades: constituïxen estructures sòlides, insolubles, amb funció esquelètica. 

2. Dissoltes: els vidres en dissolució es dissocien en anions i cations. Estos ions mantenen el grau de salinitat constant dins de l'organisme i ajuden a mantindre el seu pH.

3. Associades a molècules orgàniques: un exemple són les fosfoproteínas o els fosfolípids.





http://www.hiru.com/biologia/los-bioelementos-el-agua-y-las-sales-minerales

Biomolècules Inorgàniques: Aigua

BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES

Son les més simples i també les més importants. Es formen tant dins com fora dels èssers vius, no estan formades per cadenes de carboni i hidrogen

Poden ser:

1. AIGUA

l'Aigua és la substància química més abundant. 
La molècula d'aigua és bipolar, te una zona amb càrrega positiva en la regió dels hidrògens, i altra amb càrrega negativa en la regió de l'oxigen. 
Aixó facilita la unió entre molècules, formant ponts d'hidrogen, que unixen la part positiva d'una molècula amb la negativa d'una altra.

-Propietats fisio-químiques


1. Acció dissolvent: Se li considera el dissolvent universal. Les molècules d'aigua es disposen al voltant dels ions positius amb la part negativa de la seua molècula cap a ells i, en el cas dels ions negatius, enfrontant la seua part positiva, aconseguint així atraure'ls. Es forma així una capa al seu voltant , que els independitza. La capacitat dissolvent és la responsable de dos funcions: 

- Fa de l'aigua el mig ideal perquè es desenrotllen les reaccions del metabolisme en l'interior cel·lular.

- Es constituïx com un eficaç mitjà de transport de substàncies, aportació de nutrients i eliminació de rebutjos.


2. Elevada força de cohesió entre les seues molècules: Els ponts d'hidrogen mantenen les molècules d'aigua fortament unides, formant una estructura compacta.También explica la funció mecànica amortidora. 

3. Elevada força d'adhesió: Es deu a l'establiment de ponts d'hidrogen entre les molècules d'aigua i altres molècules polars.

4. Gran calor específica: El calor específic es definix com la quantitat de calor necessària per a elevar 1ºC la temperatura d'1 gr. d'aigua. Açò fa que l'aigua emmagatzeme o allibere una gran quantitat de calor al calfar-se o al refredar-se; la qual cosa permet que l'aigua actue com a amortidor tèrmic, evitant brusques alteracions de la temperatura 

5. Elevat calor de vaporación: El calor de vaporització és el que es necessita subministrar a l'aigua perquè canvie de l'estat líquid al gasós (evaporización) . Per a això és necessari trencar els ponts d'hidrogen, per la qual cosa es necessita subministrar l'alor suficient per a això.

6. Elevada tensió superficial: Les molècules de la superfície de l'aigua experimenten forces d'atracció cap a l'interior del líquid. 

7. Densitat: L'aigua en estat líquid és mes densa que en estat sòlid Açò permet la vida aquàtica en climes freds.


-Funcions de l'aigua:

1. Funció de dissolvent universal: relacionada amb la seua estructura dipolar.
2. Funció estructural. 
3. Funció transportadora: en relació també amb la seua estructura dipolar i la seua elevada força d'adhesió. 
4. Funció termoreguladora: condicionada pel seu gran calor específica i calor de vaporització. 
5. Funció amortidora: relacionada amb l'elevada força de cohesió entre les seues molècules. 
6. Funció reactiva: la qual cosa està relacionat amb la seua estructura dipolar



Biomolècules: definició, tipus.

BIOMOLÈCULES

Són un conjunt d'àtoms enllaçats.
Són les molècules que formen part dels sers vius.
Estan constituïdes principalment per carboni, hidrogen, nitrogen i oxigen, i en menor grau fòsfor i sulfur. Solen incorporar-se altres elements, però en menor freqüència. Les biomoléculas compten amb estos elements en les seues estructures ja que els permeten l'equilibri perfecte per a la formació d'enllaços covalents entre ells mateixos, també permet la formació d'esquelets tridimensionals, la formació d'enllaços múltiples i la creació de variats elements.

Poden ser:

1. Inorgàniques - Aigua
                       - Sals minerals
               
2. Orgàniques - Glùcids 
                     - Lípids
                     - Proteïnes
                     - Àcids nucleics 







www.ojocientifico.com/2010/09/08/que-son-las-biomoleculas
http://www.bioygeo.info/pdf/Bioquimica.pdf

Bioelements Primaris

BIOELEMENTS PRIMARIS

-Carboni i nitrogen: Tenen estabilitat de les cèl·lules i una estructura estable en les                                    molècules. 

-Oxigen i hidrogen: Gràcies a estos les molècules poden reaccionar. 

-Sofre i fósfor: Són els més greans i reactius. Els seus enllaços es trenquen més fàcilment.                         Estàn en molècules intercambiadores d'energia.