Apunts Biologia Cel·lular. Part 2.

Panorama del metabolisme cel·lular

Concepte d'anabolisme i catabolisme i de metabolisme plàstic i energétic.

METABOLISME: Conjunt de reaccions químiques que es produeixen a un ser viu.
CATABOLISME; Reaccions de degradació de matéria orgànica que rendeixen energia que s'acumula a l'ATP.
ANABOLISME: Consumeixen l'energía per a formar molécules orgàniques complexes.
Metabolisme ENERGÉTIC: Aquelles reaccions encaminades a acumular energía.
Metabolisme PLÀSTIC: conjunt de reaccions per formar molècules complexes.
                                    -És sinónim d'anabolisme.

Autotrofisme i heterotrofisme

Sers vius AUTÓTROFS: Construeixen les molécules orgàniques.
FOTOAUTÓTROFS: Aconsegueixen la seua energía absorbint llum.
QUIMIOAUTÓTROFS: Els extrauen de l'oxidació directa de les molècules.
HETERÓTROFS: Obtenen la seua energía de la degradació de molécules orgàniques formades per altres sers vius.

Mitocondris

Orgànuls amb doble membrana: -Membrana externa --- Llisa i poc selectiva.
                                               -Membrana interna --- Rugosa i molt selectiva.
                                                                            --- L'espai dins d'aquesta s'anomena matriu.
                                                                            I es on es troba la molécula d'ADN.

Cloroplastos 

Son orgànuls dels vegetals on es realitza la fotosíntesi.
Estructura semblant a les mitocondris.
La teoría endosimbiótica proposa el mateix origen per a ambdós orgànuls.

Dues membranes: -Externa permeable.
                           -Interna impermeable.

En els cloroplastos es realitzen dos tipus de processos bioquímics:
-A la membrana til·lacoidal: -Fotosíntesi de l'aigua.
                                        -Utilitzant l'energia de la llum s'extrauen els electrons de l'aigua
                                          i s'acumulen en el NADPH2.

-A l'estroma: -Reaccions d'assimilació del CO2 i la reducció amb els electrons obtinguts en la
                    fotosíntesi que correspon a l'anabolisme dels vegetals.
                                                 -Formació de glucosa mitjançant el Cicle de Calvin.
                                                                     ---Fase fosca de la fotosíntesi.

Fotosíntesi: Fixació d'energía de la llum i la seua tranformació en potencial reductor - Fase lumínica
Fase fosca - anabolisme.

Citoesquelet

Format per dos components principals:
-MICROTÚBULS: -Estructures buides
                             -Parets formades per tubulina.
                             -Formen l'esquelet general de la cèl·lula al colocar-se al voltant de l'àser.
                                            -Cèl·lules animals - Conté centríols.
                             Funció: Moviment, tirant i esentant dels cromosomes.

-MICROFILAMENTS: -Filaments de 50 o 70 A de grossor.
                                   -Formats per actina.

-FILAMENTS INTERMEDIS.

Centríols

Son estructures estables.
Formades per 9 tripletes de microtúbuls formant un cilindre unides per fibres.
Entre aquestes tripletes hi ha molécules que les manté unides.
Hi ha dos centríols per cèl·lula.

CILIS I FLAGELLS: -Estructura semblant.
                                -Diferència de longitud i nombre.
                                -Ciliades: gran quantitat de cilis.
                                -Flagel·lades: 10 flagells.

Nucli

Zona de la cèl·lula que conté el material genétic.
Està format per una membrana doble --- Conté un nucleoplasma --- On es troba la cromatina,
                                                                                                  formada per l'associació                                                                                                             d'ADN amb proteïnes.


Membrana nuclear

Membrana doble formada per dos bicapes lipídiques.
En l'externa pot haver-hi ribosomes.

PORUS: -Zones que suneixen a les dues membranes.
             -Formats per 8 grups de proteïnes.
             -Aquests porus permeten l'eixida d'ARN i subunitats de ribosomes, no permet l'entrada
                de ribosomes sencers.
            -Al nucli entren per els porus totes les proteïnes que aquest en necessita.

CROMATINA: -Substància fibril·lar formada per ADN.
                       -La seua unitat estructural es el nucleosoma: -compost per dos tetràmers d'histones.
                                                                                       -Les 8 histones formen un nucli al                                                                                                 voltant del qual s'enrrotlla l'ADN.
                                                                                            --- Histones: Proteïnes que han                                                                                                canviat molt poc al llarg de l'evolució.

                      -En els nucleosomes poden diferenciar-se els diferents tipus de cromatina




http://av.mestreacasa.gva.es/pluginfile.php/10711/mod_resource/content/2/cel_lula_1rbatx.pdf

Apunts Biologia Cel·lular. Part 1.

Cèl·lules Procariotes i Eucariotes 

Totes les CÈL·LULES tenen que tindre:
-Una membrana que l'aïlle d'aquest conjunt de molècules.
-Capacitat per a créixer per a això ha d'haver-hi un aparell enzimàtic capaç de sintetizar molècules (Ribosomes) i mecanismes d'incorporacií de més molècules en la membrana.
Tot aixó son característiques de les cèl·lules PROCARIOTES.
Després estàn les cèl·les EUCARIOTES que van evolucionar a partir del mateix tronc comú de les procariotes. Van evolucionar fins a l'actualitat a partir de dues tendències:

1. Els orgànuls membranosos i la membrana nuclear procedeixen de la tendència al desenvolupament d'aqueixes invaginacions de la membrana.

2. La teoria endosimbiótica: simbiosi d'una d'aquestes cèl·lules amb un aparell membranós més gran on diverses cèl·lules procariotes s'incloïen dins d'ella, en vesícules d'endocitosi. Aquesta relació endosimbiótica va donar origen als mitocondris i cloroplastos.

Membrana plasmàtica. Composició i estructura. 

MEMBRANA PLASMÀTICA:
-Es el límit de la cèl·lula.
-Es semipermeable i selectiva.
-Permet l'intercambi entee la cèl·lula i el medi exracel·lular.
-Es una zona que rep estímuls de l'exterior.

FUNCIONS: Nutrició i relació de la cèl·lula.

COMPOSICIÓ: 50% proteïnes, 50% lípids.
Els lípids, fosfolípids, glucolípids i colesterol: Són tots anfipàtics. Tenen dues zones: Polar i apolar.

ESTRUCTURA: -Doble capa de fosfolípids.
                          -Cues apolars enfrontades
                         -Les proteïnes van liurement per la membrana --- Mosaic fluid.


Cobertes i parets cel·lulars

Estructures de secreció cel·lular es col·loquen inmediatament fora de la membrana.

GLICOCALZE: Capa de glúcis ancorats a la membrana.
Intervé en el reconeixement de cèl·lula a cèl·lula i permet que es mantinguen unides.

PARET CEL·LULAR: Coberta de secreció dels vegetals.
Està composta per fibres de cel·lulosa.
Hi ha dos tipus de parets: -Paret primària: -Hi ha poca cel·lulosa.
                                                             -Fibres de cel·lulosa sense orientar.
                                   
                                     -Paret secundària: -Fibres orientades totes a la mateixa direcció.
                                                                -Molta rigidesa a la paret.
                                                                -Deté el creiximent cel·lular.

Ambes parets tenen la FUNCIÓ de servi d'esquelet als vegetals.

Ribosomes

Son estructures supramoleculars,
Estàn formades per ADN i proteïnes.
Hi ha ribosomes també en els mitocondris i cloroplastos.

FUNCIÓ: Formar proteïnes.

COMPOSICIÓ: -Dos subunitats que estàn dissociats.
                        -No estàn formant proteïnes.

Els ribosomes poden:
-Poden estar solts en el citoplasma formant proteïnes que cumpliràn la seua finció dins de la cèl·lula.
-Poden estar adossades a la membrana del reticle endoplasmàtic formant proteïnes exportables fora.

Reticle Endoplasmàtic

Es un entramat de membranes.
Està connectat amba la membrana plasmàtica i la membrana nuclear.

Por ser: -Llis --- FUNCIÓ: -Formar fosfolípids i colesterol.
                            -Intervé en la desintoxicació cel·lular.

        -Rugós --- FUNCIÓ: -Prodïr proteïnes de la membrana i proteïnes exportables.

Aquest reticle condueix els seus productes fins una zona on es formen els dictiosomes de l'Aparell de Golgi.

Aparell de Golgi 

Es forma per expansions de membranes del reticle endoplasmàtic, aquestes s'aïllen del reticle i es fonen amb unes altres formant cisternes de l'aparell de Golgi.
El conjunt d'unes quantes d'aquestes cisternes del mateix origen s'anomena DICTIOSOMA.
En aquestes cisternes es van processant els productes del reticle. Al final aquestes cisternen es divideixen en vesícules on es concentren els productes de secreció o els enzims digestius.


Lisosomas

Son vesícules esfériques que contenen enzims hidrolítiques.
Tipus: -Lisosomas primaris --- Son els lisosomas acabats de produïr.
          -Lisosomas secundaris --- S'han unit a una vesícula endozítica

Els lisosomas també es poden unir a vesícules formades per reticle endoplasmàtic llis.


Vacúol

Es un espai de grans mides rodejat per una membrana anomenada tonoplast.
Es forma per la fusió de vesícules xicotetes al llarg de la vida de les cèl·lules vegetals.
Pot arribar a ocupar el 90% del volum cel·lular.

FUNCIÓ: -Emmagatzemen substancies de rebuig.
               -Intervenen en la regulació del volum cel·lular variant la seua pressió osmótica

Els vacúols es on els vegetals emmagatzemen les substàncies de rebuig.

http://av.mestreacasa.gva.es/pluginfile.php/10711/mod_resource/content/2/cel_lula_1rbatx.pdf