Apunts Biologia Cel·lular. Part 1.

Cèl·lules Procariotes i Eucariotes 

Totes les CÈL·LULES tenen que tindre:
-Una membrana que l'aïlle d'aquest conjunt de molècules.
-Capacitat per a créixer per a això ha d'haver-hi un aparell enzimàtic capaç de sintetizar molècules (Ribosomes) i mecanismes d'incorporacií de més molècules en la membrana.
Tot aixó son característiques de les cèl·lules PROCARIOTES.
Després estàn les cèl·les EUCARIOTES que van evolucionar a partir del mateix tronc comú de les procariotes. Van evolucionar fins a l'actualitat a partir de dues tendències:

1. Els orgànuls membranosos i la membrana nuclear procedeixen de la tendència al desenvolupament d'aqueixes invaginacions de la membrana.

2. La teoria endosimbiótica: simbiosi d'una d'aquestes cèl·lules amb un aparell membranós més gran on diverses cèl·lules procariotes s'incloïen dins d'ella, en vesícules d'endocitosi. Aquesta relació endosimbiótica va donar origen als mitocondris i cloroplastos.

Membrana plasmàtica. Composició i estructura. 

MEMBRANA PLASMÀTICA:
-Es el límit de la cèl·lula.
-Es semipermeable i selectiva.
-Permet l'intercambi entee la cèl·lula i el medi exracel·lular.
-Es una zona que rep estímuls de l'exterior.

FUNCIONS: Nutrició i relació de la cèl·lula.

COMPOSICIÓ: 50% proteïnes, 50% lípids.
Els lípids, fosfolípids, glucolípids i colesterol: Són tots anfipàtics. Tenen dues zones: Polar i apolar.

ESTRUCTURA: -Doble capa de fosfolípids.
                          -Cues apolars enfrontades
                         -Les proteïnes van liurement per la membrana --- Mosaic fluid.


Cobertes i parets cel·lulars

Estructures de secreció cel·lular es col·loquen inmediatament fora de la membrana.

GLICOCALZE: Capa de glúcis ancorats a la membrana.
Intervé en el reconeixement de cèl·lula a cèl·lula i permet que es mantinguen unides.

PARET CEL·LULAR: Coberta de secreció dels vegetals.
Està composta per fibres de cel·lulosa.
Hi ha dos tipus de parets: -Paret primària: -Hi ha poca cel·lulosa.
                                                             -Fibres de cel·lulosa sense orientar.
                                   
                                     -Paret secundària: -Fibres orientades totes a la mateixa direcció.
                                                                -Molta rigidesa a la paret.
                                                                -Deté el creiximent cel·lular.

Ambes parets tenen la FUNCIÓ de servi d'esquelet als vegetals.

Ribosomes

Son estructures supramoleculars,
Estàn formades per ADN i proteïnes.
Hi ha ribosomes també en els mitocondris i cloroplastos.

FUNCIÓ: Formar proteïnes.

COMPOSICIÓ: -Dos subunitats que estàn dissociats.
                        -No estàn formant proteïnes.

Els ribosomes poden:
-Poden estar solts en el citoplasma formant proteïnes que cumpliràn la seua finció dins de la cèl·lula.
-Poden estar adossades a la membrana del reticle endoplasmàtic formant proteïnes exportables fora.

Reticle Endoplasmàtic

Es un entramat de membranes.
Està connectat amba la membrana plasmàtica i la membrana nuclear.

Por ser: -Llis --- FUNCIÓ: -Formar fosfolípids i colesterol.
                            -Intervé en la desintoxicació cel·lular.

        -Rugós --- FUNCIÓ: -Prodïr proteïnes de la membrana i proteïnes exportables.

Aquest reticle condueix els seus productes fins una zona on es formen els dictiosomes de l'Aparell de Golgi.

Aparell de Golgi 

Es forma per expansions de membranes del reticle endoplasmàtic, aquestes s'aïllen del reticle i es fonen amb unes altres formant cisternes de l'aparell de Golgi.
El conjunt d'unes quantes d'aquestes cisternes del mateix origen s'anomena DICTIOSOMA.
En aquestes cisternes es van processant els productes del reticle. Al final aquestes cisternen es divideixen en vesícules on es concentren els productes de secreció o els enzims digestius.


Lisosomas

Son vesícules esfériques que contenen enzims hidrolítiques.
Tipus: -Lisosomas primaris --- Son els lisosomas acabats de produïr.
          -Lisosomas secundaris --- S'han unit a una vesícula endozítica

Els lisosomas també es poden unir a vesícules formades per reticle endoplasmàtic llis.


Vacúol

Es un espai de grans mides rodejat per una membrana anomenada tonoplast.
Es forma per la fusió de vesícules xicotetes al llarg de la vida de les cèl·lules vegetals.
Pot arribar a ocupar el 90% del volum cel·lular.

FUNCIÓ: -Emmagatzemen substancies de rebuig.
               -Intervenen en la regulació del volum cel·lular variant la seua pressió osmótica

Els vacúols es on els vegetals emmagatzemen les substàncies de rebuig.

http://av.mestreacasa.gva.es/pluginfile.php/10711/mod_resource/content/2/cel_lula_1rbatx.pdf

Biomoléculas Orgánicas: Glúcidos

GLÚCIDOS
                                                                                                                                                Los glúcidos son compuestos orgánicos constituidos por C, H y O y en algunos casos pueden tener más como N o S.

Se les llaman hidratos de carbono por su sabor dulce y porque responden a la fórmula general Cn(H2O)m. La masa molecular de algunos es muy baja, pero hay otros, como el almidón, son grandes moléculas, macromoléculas.

Funciones biológicas:

-La glucosa, sacarosa, glucógeno y almidón

son sustancias energéticas. Los seres

vivos obtienen energía de ellas o las usan para almacenar energía. Esta

energía está contenida en determinados enlaces que unen los átomos de estas

moléculas.

-Celulosa y quitina son estructurales. Forman parte de las paredes de las

células vegetales (celulosa) o de las cubierta de ciertos animales (quitina). 

-Ribosa y desoxirribosa forman parte de los ácidos nucleicos.

Clasificación:

Monosacáridos: Tambíen son llamados osas. Son los más sencillos, azúcares simples no hidrolizables. Se clasifican a su vez en aldosas y cetosas.

Ósidos: Són azúcares complejos que liberan monosacáridos. Están formados por un número variable de monosacáridos unidos covalentemente entre sí. Algunos ósidos se componen exclusivamente de monosacáridos y se denominan holósidos, mientras que otros contienen además otros componentes de naturaleza no glucídica y se denominan heterósidos.

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuales/glucidos/glucidos.pdf

http://www.bionova.org.es/biocast/documentos/tema07.pdf

PRÀCTICA: Purificació del gluten de la farina.

          
         MATERIAL:
             -Agitador
             -Got de precipitació
             -Farina de força
             -Balança
             -Cullera
             -Placa de petri
             -Lugol

PROCEDIMENTS:

1- Espesem 50g de farina      
                             

2- L'afegim aigua gota a gota fins fer una massa elàstica, i després la treballem.

   

 3- Quan hem acabat es llava baix de la eixeta i es va el nidó i el que els quede a les mans serà el gluten

                                                                                  

                                                   

4- Quan deixe d'acolorir-se haurà desaparegut el nidó i el que els quede a les mans serà el gluten.

5- El deixarem secar el cap de setmana i el volverem a pesar altra vegada per calcular el percentatge de gluten que hi ha a 50g de farina.

Biomolècules Inorgàniques: Sals Minerals

2. SALS MINERALS

Les substàncies minerals es poden trobar en els sers vius de tres formes: 

1. Precipitades: constituïxen estructures sòlides, insolubles, amb funció esquelètica. 

2. Dissoltes: els vidres en dissolució es dissocien en anions i cations. Estos ions mantenen el grau de salinitat constant dins de l'organisme i ajuden a mantindre el seu pH.

3. Associades a molècules orgàniques: un exemple són les fosfoproteínas o els fosfolípids.





http://www.hiru.com/biologia/los-bioelementos-el-agua-y-las-sales-minerales

Biomolècules Inorgàniques: Aigua

BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES

Son les més simples i també les més importants. Es formen tant dins com fora dels èssers vius, no estan formades per cadenes de carboni i hidrogen

Poden ser:

1. AIGUA

l'Aigua és la substància química més abundant. 

La molècula d'aigua és bipolar, te una zona amb càrrega positiva en la regió dels hidrògens, i altra amb càrrega negativa en la regió de l'oxigen. 

Aixó facilita la unió entre molècules, formant ponts d'hidrogen, que unixen la part positiva d'una molècula amb la negativa d'una altra.

-Propietats fisio-químiques

1. Acció dissolvent: Se li considera el dissolvent universal. Les molècules d'aigua es disposen al voltant dels ions positius amb la part negativa de la seua molècula cap a ells i, en el cas dels ions negatius, enfrontant la seua part positiva, aconseguint així atraure'ls. Es forma així una capa al seu voltant , que els independitza. La capacitat dissolvent és la responsable de dos funcions: 

- Fa de l'aigua el mig ideal perquè es desenrotllen les reaccions del metabolisme en l'interior cel·lular.

- Es constituïx com un eficaç mitjà de transport de substàncies, aportació de nutrients i eliminació de rebutjos.

2. Elevada força de cohesió entre les seues molècules: Els ponts d'hidrogen mantenen les molècules d'aigua fortament unides, formant una estructura compacta.También explica la funció mecànica amortidora. 

3. Elevada força d'adhesió: Es deu a l'establiment de ponts d'hidrogen entre les molècules d'aigua i altres molècules polars.

4. Gran calor específica: El calor específic es definix com la quantitat de calor necessària per a elevar 1ºC la temperatura d'1 gr. d'aigua. Açò fa que l'aigua emmagatzeme o allibere una gran quantitat de calor al calfar-se o al refredar-se; la qual cosa permet que l'aigua actue com a amortidor tèrmic, evitant brusques alteracions de la temperatura 

5. Elevat calor de vaporación: El calor de vaporització és el que es necessita subministrar a l'aigua perquè canvie de l'estat líquid al gasós (evaporización) . Per a això és necessari trencar els ponts d'hidrogen, per la qual cosa es necessita subministrar l'alor suficient per a això.

6. Elevada tensió superficial: Les molècules de la superfície de l'aigua experimenten forces d'atracció cap a l'interior del líquid. 

7. Densitat: L'aigua en estat líquid és mes densa que en estat sòlid Açò permet la vida aquàtica en climes freds.

-Funcions de l'aigua:

1. Funció de dissolvent universal: relacionada amb la seua estructura dipolar.

2. Funció estructural. 

3. Funció transportadora: en relació també amb la seua estructura dipolar i la seua elevada força d'adhesió. 

4. Funció termoreguladora: condicionada pel seu gran calor específica i calor de vaporització. 

5. Funció amortidora: relacionada amb l'elevada força de cohesió entre les seues molècules. 

6. Funció reactiva: la qual cosa està relacionat amb la seua estructura dipolar

http://html.rincondelvago.com/biomoleculas-inorganicas-y-bioelementos_agua-y-sales-minerales.html

http://www.oocities.org/es/batxillerat_biologia/biomolinorg.htm

http://biogeoymedioambiente.files.wordpress.com/2010/03/agua-y-sales-minerales.pdf

Biomolècules: definició, tipus.

BIOMOLÈCULES

Són un conjunt d'àtoms enllaçats.
Són les molècules que formen part dels sers vius.

Estan constituïdes principalment per carboni, hidrogen, nitrogen i oxigen, i en menor grau fòsfor i sulfur. Solen incorporar-se altres elements, però en menor freqüència. Les biomoléculas compten amb estos elements en les seues estructures ja que els permeten l'equilibri perfecte per a la formació d'enllaços covalents entre ells mateixos, també permet la formació d'esquelets tridimensionals, la formació d'enllaços múltiples i la creació de variats elements.

Poden ser:

1. Inorgàniques - Aigua
                       - Sals minerals
               
2. Orgàniques - Glùcids 
                     - Lípids
                     - Proteïnes
                     - Àcids nucleics 







www.ojocientifico.com/2010/09/08/que-son-las-biomoleculas
http://www.bioygeo.info/pdf/Bioquimica.pdf

Bioelements Primaris

BIOELEMENTS PRIMARIS

-Carboni i nitrogen: Tenen estabilitat de les cèl·lules i una estructura estable en les                                    molècules. 

-Oxigen i hidrogen: Gràcies a estos les molècules poden reaccionar. 

-Sofre i fósfor: Són els més greans i reactius. Els seus enllaços es trenquen més fàcilment.                         Estàn en molècules intercambiadores d'energia.